Només tres dies després del brutal atac a la capital, Espanya va viure la jornada electoral més important de la seva història. La massiva presència de mitjans estrangers feia veure que aquelles no eren unes eleccions més. El focus informatiu mundial es va centrar en la resposta que un poble, encara de dol, donaria a l'atac terrorista i a la manipulació del seu govern.
I Espanya va dictar sentència. La situació va fer un tomb inesperat i, en contra de tots els sondejos, el PSOE es va imposar de forma aclaparadora al PP. A l'hora en que es tancaven els col.legis, les televisions oferien els resultats del sondejos a peu d'urna i es començava a dissipar que la nit no seria plàcida per PP. Els diferents sondejos donaven resultats molt distants, però cap li donava la victòria al PP i, molt menys, la majoria absoluta.
A la seu del PP ningú va aparèixer. A diferència d'altres ocasions, ningú va aparèixer a valorar els sondejos, ni els primers resultats de l'escrutini. Génova estava callada, esperant l'estocada, com aquell qui ja se sap ferit de mort. Al carrer Ferraz, en canvi, més de 3.000 simpatitzants del PSOE s'amuntegaven davant la seu del partit, amb l'esperança de poder celebrar la victòria.
El PP es creia vencedor, però després de la brutal agressió i de la posterior manipulació, la participació va ser inusualment alta i la jornada es va convertir en una festa de la democràcia. Cap a les deu de la nit, José Blanco (PSOE) va aparèixer davant els mitjans per proclamar: "Hem guanyat!". El PSOE havia superat en 1,3 milions de vots a un PP que passava de la majoria absoluta a la derrota més absoluta. A Génova, van trigar quasi una hora en aparèixer. Un Mariano Rajoy desencaixat, però no visiblement afectat, va comparèixer acompanyat d'un Rato destrossat i un Aznar amb els ulls plorosos.
Rajoy va declarar, quan ningú imaginava que sortís per aquí, que se n'anaven "amb les mans netes i els comptes clars", i va atribuïr la derrota a l'estat de commoció del pais després dels atemptats.
Zapatero, en canvi, va sortir el carrer i, davant de 3.000 persones va proclamar, eufòric, la victòria.
 |
 |
 |