El mateix matí de l'11 de Març, el PP engegava la seva maquinària mediàtica per allargar l’arribada de la veritat. En un primer moment ningú va dubtar de l’autoria d’ETA, però els dubtes començaven a saltar cap a les 9 del matí en algunes tertúlies de radio. El fet que no s’hagués avisat de l’atemptat, que encara no hagués estat reivindicat, i la seva magnitud feien pensar en un improbable canvi radical en l’estratègia etarra o bé en el terrorisme islàmic. Arnaldo Otegui feia créixer les sospites en condemnar l’atemptat i assegurar que ETA mai no faria una cosa així. En els mitjans de comunicació afins al ‘règim’ començava la criminalització: tots els vascos i tots els catalans érem uns assassins. Aznar trucava personalment als directors dels principals diaris, pressionant per a què les edicions especials de tarda atribuissin sense dubtes l’autoria a ETA. A la tarda, però, la pista islàmica continuava avançant: Al-Qaida reivindicava l’atemptat en un diari àrab amb seu a Londres i Acebes havia d’admetre que la policia havia trobat una furgoneta amb detonadors (no habituals en ETA) i una cinta amb versicles del Coran. L'endemà, ETA negava tenir res a veure amb l'atemptat, però el govern li negava tota credibilitat (contradint les paraules de Mayor Oreja d'uns dies abans: "ETA mata pero no miente") . Al mateix temps, la premsa estrangera atribuïa l'atemptat a Al-Qaida, els experts ho corroboraven i TVE continuava amb la seva vergonyosa manipulació. Per la seva part, telefonica intentava tallar l'accés als mitjans de comunicació estrangers als seus usuaris d'ADSL, aconseguint-ho, en part.
| Parts d'aquest document: - Cronologia de la mentida - TVE manipula - A l'estranger ja ho sabien - La gran apagada |
El mateix 11 de Març, només dues hores després de l'atemptat, la policia escorcollava una furgoneta blanca sospitosa, model Renault Kangoo. Els agents descobrien que havia estat robada en el barri de Tetuan, on viuen molts magribins, i hi trobaven un telèfon mòbil, set detonadors, un guant, algunes peces de vestir i una cinta de cassete en àrab. Eren les 11 del matí.
A les 12 del matí ja hi ha dubtes sobre l'autoria, però Acebes i Aznar compareixen davant els mitjans cap a migdia atribuint rotundament l'atemptat a ETA. Uns minuts més tard, Aznar telefona personalment als directors dels principals diaris de l'Estat per assegurar-los que no hi ha dubtes que es obra d'ETA i demanar-los que neguin tota credibilitat a Arnaldo Otegui. Aznar aconsegueix el seu objectiu, els telenotícies migdia i les edicions especials de tarda dels diaris atribueixen l'atemptat a ETA. A mitja tarda, el govern Aznar inicia una ofensiva internacional. Conscient que els mitjans estrangers atribueixen ja l'atemptat a Al-Qaida i que els experts consultats així ho corroboren, la ministra d'exteriors envia un telegrama a totes les ambaixades amb el següent text (textual) : "Sa Excel.lència haurà d’aprofitar totes aquelles ocasions que se li presentin per confirmar l’autoria d’ETA en aquests brutals atemptats, i ajudar d’aquesta manera a dissipar qualsevol mena de dubte que certes parts interessades puguin voler fer sorgir". Cap a dos quarts de nou del vespre, Acebes compareix davant la premsa i admet, deu hores després de la seva troballa, l'existència d'una cinta en àrab i un telèfon mòbil amb els menus en àrab en una furgoneta trobada a l'estació d'Alcalà d'Henares amb detonadors al seu interior. Insisteix que la investigació se centra en ETA. TVE, al contrari que amb totes les altres compareixènces oficials, no l'emet en directe i espera més de 45 minuts a oferir les declaracions d'Acebes, però sense destacar-les i ometent fer cap comentari sobre la pista islàmica.
No massa més tard, Reuters informa de la reivindicació d'Al-Qaida, en una carta enviada al diari Al-Quds Al-Arabi, editat en àrab i amb seu a Londres. Els mitjans públics de comunicació no es fan ressò d’aquest comunicat, al qual el Govern nega tota credibilitat.
Divendres, continua la desinformació. Acebes es nega a confirmar que la varietat de la goma 2 utilitzada no ha estat mai utilitzada per ETA i rebutja ratificar que els telèfons mòbils trobats suggereixen que els propietaris eren àrabs... El dia avança amb l'hermetisme del govern, fins que, a les sis de la tarda, un comunicant anònim truca en nom d’ETA al diari abertzale Gara i i ETB, la televisió pública basca, per assegurar que l’organització terrorista no té cap responsabilitat en els atemptats de Madrid. Tot i així, Acebes segueix afirmant que la prioritat de la investigació es ETA, i nega qualsevol credibilitat al comunicat.
Dissabte el dia segueix avançant sense cap dada nova, tot i que tota la premsa internacional atribueix l'autoria a Al-Qaida, i els ànims del poble comencen a encendre's. A la tarda, Acebes informa de la detenció de tres ciutadans marroquins i dos indis per la seva participació en els atemptats, però segueix apuntant a ETA com a autora de la barbàrie.
Més tard, una trucada a Telemadrid adverteix d'una cinta amb una reivindiació. A matinada, Acebes anuncia la troballa d'aquesta cinta, i li nega qualsevol credibilitat.
 |
| - Reivindicacions - Informes CNI desclassificats |
Els mateixos treballadors de TVE, han denunciat recentment la vergonyosa manipulació dels serveis informatius de TVE en la cobertura de l'11-M, detallant els fets concrets.
El relat comença denunciant la cobertura de TVE a les mostres de solidaritat de Catalunya i Euskadi, ocultant, practicament, les declaracions dels seus dirigents. Es van silenciar les declaracions d'Ibarretxe, Maragall i Llamazares, i les seves crides a l'unitat.
El Telediario d'Urdaci de divendres, va referir-se continuament a l'èxit de convocatòria de la manifestació del govern, referint-se a la manifestació unitària contra el terrorisme. En el mateix Telediario es va silenciar la trucada d'ETA al diari Gara negant la seva responsabilitat, així com les reivindicacions d'Al-Qaida.
La pista islàmica no va ser en cap moment contemplada i les declaracions d'Otegui no van ser ensenyades, la primera referencia a aquestes va ser la roda de premsa d'Acebes en que aquest les desqualificava.
Es repeteix diverses vegades un Informe Semanal sobre las víctimes d'ETA, elaborat el febrer de 1998 i s'inserten, de manera descadada, els cartells de "no a ETA" de la manifestació de dissabte, ignorant els majoritaris de "quien ha sido". En tot moment, les rodes de premsa d'Acebes són interrompudes després de la declaració institucional, silenciant el tram d'aquestes en que el ministre respon a les preguntes dels periodistes.El sábado, las ruedas de prensa de Acebes se interrumpen después de su declaración institucional, sin poder escuchar las preguntas de los periodistas y las respuestas del ministro. Dissabte, no es fa cap connexió amb el flashmob de Génova i, la primera referència que s'hi fa és en les declaracions de Rajoy, que si són emeses en directe. Curiosament, mitjans com la CNN o la BBC si connecten en directe amb Génova, i n'informen puntualment. La reacció del PSOE a aquestes manifestacions és ignorada completament.
 |
Els mitjans de comunicació d'Europa i dels Estats Units van desconfiar des del principi de la versió d'Acebes.
Així, als EUA, la premsa va apuntar des d'un primer moment a una autoria relacionada amb el terrorisme islàmic, encara que sense deixar de recollir la possibilitat –sempre atribuïda a fonts oficials–, que ETA fos al darrere de la massacre. Els mitjans nordamericans van dedicar a l'anàlisi política grans espais, i sempre es va donar per sentada l'autoria islàmica i es van fer referències als intents de desinformació. CNN i FoxNews van mantenir dissabte més d’una hora connexió en directe amb Madrid amb imatges de la manifestació davant la seu del PP i comentaris sobre el descontentament amb el paper del Govern.
Els mitjans de comunicació del Regne Unit, per la seva banda, van apuntar des del mateix instant de l’atemptat la possibilitat que l’atac fos obra d’integristes islàmics."¿Ho va fer ETA o un cop d’Al-Qaida?" deia la portada de divendres de The Times , "Aznar acusat d’encobriment, mentre Espanya plora els seus morts" assenyalava The Observer diumenge. A França, la hipotesi de la responsabilitat d’Al-Qaida va ser contemplada des del primer moment, recolzant-se en l’opinió dels experts en la lluita antiterrorista. L’endemà de l'atemptat, Le Monde s’interrogava a la primera pàgina: "¿Al-Qaida o ETA?" Dissabte ja ho donava per segur:"Europa enfront de l’amenaça d’Al-Qaida". I dilluns: "Espanya sanciona la mentida d’Estat".
A Alemanya, l’11-M almatí lamajoria dels mitjans opinava que ETA havia causat el bany de sang, però aviat els experts van qüestionar la versió oficial. "Europa sota la por d’Al-Qaida", resumia el Berliner Zeitung.
"L’ombra d’Al-Qaida", "Madrid 11 de març", "Madrid: 11 de setembre d’Europa" van ser alguns dels titulars dels principals diaris italians. En canvi, en les cadenes de TV -la majoria controlades per Berlusconi- van insistir en l'autoria d'ETA, comptant amb convidats del PP o fins i tot amb funcionaris.
 |
I enmig de l'enrenou, Telefonica va intentar apagar internet. Les connexions de tarifa plana i ADSL de Telefonica i Terra van bloquejar, entre l'11 i el 13 de Març, les peticions a tres xarxes, dues de classe C i una de classe B, corresponents a rangs d'IP allotjades als Estats Units. Concretament, les 64.246.6.* , 69.57.132.* y 66.98.*. En resum, més de 60.000 servidors i diversos milions de pàgines web bloquejades, deliveradament, pel proxy-cache de Telefonica. Sembla que Telefonica va voler vetar l'accés dels espanyols, a mitjans com 'The New York Times", que des del primer moment van qüestionar la versió oficial i van apuntar a Al-Qaida, apuntant a interessos polítics com a causa de la desinformació del govern espanyol.
 |