Auri Garcia

Ahir vaig estrenar-me a la tertúlia nocturna de Barça TV, on em van convidar com a periodista d’esportiu.cat per xerrar una estona de l’actualitat blaugrana. Els companys de tertúlia, dos professionals amb molta experiència: Òscar Fernández, presentador del Catalunya Vespre Esports de Catalunya Ràdio, i Jordi Nomdedéu, fins fa poc també a Catalunya Ràdio. Tot un luxe.

A l’espectacular plató de La Nit del Lloro, a tocar de la gespa del Camp Nou, vam parlar del característic pessimisme dels culers i de la visita de demà a l’Heliodoro Rodríguez López, un estadi que porta molt bons records al Barça. “El que millor se’n recorda és l’Auri”, va dir de broma l’Òscar quan la Cristina Salas ens va preguntar pels nostres records d’aquelles dues lligues guanyades a l’última jornada. I és que llavors, els nascuts el 1988, teníem tot just quatre anys.

El que més em va sorprendre, va ser la capacitat d’expressió dels companys de tertúlia. Acostumat a fer informació pura i dura per escrit, i per tant a sintetitzar els conceptes el màxim possible, vaig quedar impressionat per com l’Òscar i el “Nomde” eren capaços d’allargar cadascuna de les seves intervencions durant un o dos minuts. Com ells mateixos em van dir després, segurament els anys de ràdio hi ajuden molt.

Una molt bona experiència, que tot i els nervis del començament, se’m va acabar fent molt curta. Ser espectador d’aquesta mena de tertúlies no és una cosa que m’entusiasmi especialment. Al contrari, m’avorreixen força. Però participar-hi… ja és una altra cosa.

Comentaris (2)

Sandro Rosell va estrenar ahir el seu compte de twitter, cosa que confirma que internet i les xarxes socials tindran un paper central en la cursa per la presidència del Barça. L’any 2003, la junta de Laporta i Rosell va posar en marxa el que es va anomenar “El gran repte”: es va eliminar la quota d’alta de soci, i es va fer una gran campanya per a que tots els culers es fessin socis del club. Ara, els candidats a les pròximes eleccions són conscients que el vot d’aquests nous socis joves caldrà anar-lo a buscar a internet.

L’arribada de Rosell a les xarxes socials és, sens dubte, una bona notícia, i en línies generals s’ha de dir que el seu equip de campanya està fent una molt bona feina. Però mirant-ho de prop, del primer dia de @sandrorosell a twitter també se’n poden mencionar alguns errors:

1. El seu primer tweet, en el fons, no té contingut. És promoció de quelcom que es troba fora de twitter. Concretament, és un enllaç cap a Facebook.
2. El seu ús de la paraula “tweet” deixa en evidència que probablement no sigui Sandro Rosell qui escriu. Algú sabia, el dia que va fer el seu primer tweet, que d’allò se’n deia tweet?
3. En aquest primer dia a twitter, el Barça juga i perd un importantíssim partit contra el Sevilla. @sandrorosell, però, no en diu ni piu. En Sandro deu haver vist el partit, i li deu haver provocat alguna emoció… Per què no ho comparteix a twitter?
4. “Sandro Rosell” es fa follower de tots els seus followers. Realment li interessa el que diuen, i ho llegirà algun cop? Resulta molt més creïble el cas d’@andresiniesta8, que només segueix a uns pocs usuaris, com Lance Armstrong o Andreu Buenafuente, dels quals Iniesta és admirador declarat.
5. Per tancar la jornada, Rosell fa un segon tweet donant les gràcies “per aquesta primera jornada a twitter”. És fàcil imaginar que dóna les gràcies als qui els segueixen per seguir-lo, però la idea està força mal expressada.

Són només petits detalls, però és per detalls com aquests que es guanya o es perd la credibilitat davant el públic, i es poden guanyar o perdre unes eleccions. En qualsevol cas, benvingut Sandro!

Comentaris (5)