El primer dia de @sandrorosell

Sandro Rosell va estrenar ahir el seu compte de twitter, cosa que confirma que internet i les xarxes socials tindran un paper central en la cursa per la presidència del Barça. L’any 2003, la junta de Laporta i Rosell va posar en marxa el que es va anomenar “El gran repte”: es va eliminar la quota d’alta de soci, i es va fer una gran campanya per a que tots els culers es fessin socis del club. Ara, els candidats a les pròximes eleccions són conscients que el vot d’aquests nous socis joves caldrà anar-lo a buscar a internet.

L’arribada de Rosell a les xarxes socials és, sens dubte, una bona notícia, i en línies generals s’ha de dir que el seu equip de campanya està fent una molt bona feina. Però mirant-ho de prop, del primer dia de @sandrorosell a twitter també se’n poden mencionar alguns errors:

  1. El seu primer tweet, en el fons, no té contingut. És promoció de quelcom que es troba fora de twitter. Concretament, és un enllaç cap a Facebook.
  2. El seu ús de la paraula “tweet” deixa en evidència que probablement no sigui Sandro Rosell qui escriu. Algú sabia, el dia que va fer el seu primer tweet, que d’allò se’n deia tweet?
  3. En aquest primer dia a twitter, el Barça juga i perd un importantíssim partit contra el Sevilla. @sandrorosell, però, no en diu ni piu. En Sandro deu haver vist el partit, i li deu haver provocat alguna emoció… Per què no ho comparteix a twitter?
  4. “Sandro Rosell” es fa follower de tots els seus followers. Realment li interessa el que diuen, i ho llegirà algun cop? Resulta molt més creïble el cas d’@andresiniesta8, que només segueix a uns pocs usuaris, com Lance Armstrong o Andreu Buenafuente, dels quals Iniesta és admirador declarat.
  5. Per tancar la jornada, Rosell fa un segon tweet donant les gràcies “per aquesta primera jornada a twitter”. És fàcil imaginar que dóna les gràcies als qui els segueixen per seguir-lo, però la idea està força mal expressada.

Són només petits detalls, però és per detalls com aquests que es guanya o es perd la credibilitat davant el públic, i es poden guanyar o perdre unes eleccions. En qualsevol cas, benvingut Sandro!

Comments

  1. Ricard
    gener 7th, 2010 | 15:34

    Molt bona l’anaàlisi del Twitter del sandrusco! De totes maneres jo crec que si ho fa en aquest moment es per una simple qüestió d’oportunisme electoral. Si de veritat es cregués el que són les plataformes 2.0 i les xarxes socials de ben segur que ja ne tindria. Fent-ho ara dona una imatge de persona que ho fa només per quedar bé, però que al fi i al cap no sabrà treure’n tot el profit

  2. gener 8th, 2010 | 7:43

    Molt bona anàlisi, Auri.

    De totes maneres, trobo que has fet servir un to massa crític, no?

    El més important no són les possibles errades que en Sandro faci en la seva estrena a twitter, sino l’ús que en faci un cop hagi madurat com a usuari.
    Jo mateix he fet mil.lers de cagadetes a twitter. Quan un s’estrena és normal cagar-la. O no…

    El més important no és que Sandro tingui twitter o no. El més important és l’ús que en faci del seu twitter. I sempre és positiu que un personatge públic s’embarqui a fer cosetes en mitjans socials que, al cap i a la fí, apropen a les persones.

    Salut!
    Jordi

  3. gener 8th, 2010 | 11:34

    Ostres Auri,

    una mica rebuscat, no?

    1) es habitual utilitzar twitter per compartir algun link extern que creiem interesant, en aquest cas la seva pagina de facebook. cada día miles de persones ho fan (i linkedin o el seu blog també) i no per aixó ens escandalitzem

    2)potser no sigui ell, o potser algú li hagi dit que es diuen tweets, no?

    3)potser no ha volgut compartir els seus sentiments per twitter. el Sandro no deixa de ser un personatje públic i necessita mesurar lo que diu en tot momemt. o potser preferim el president que obre la boca abans de pensar?

    4)jo també (i molts d’altres també) soc follower de tots els meus followers, perque m’agrada compartir i apendre de tot ells. m’estas dient que soc poc creible?

    5)potser es va equivocar, o tothom neix ensenyat i amb la obligació de no equivocarse mai?

    em sembla que avançeu aconteixements. no pot ser que pasat 1 día del apropament d’en Sandro (i qualsevol altre) a twitter o d’altres xarxes socials ja tenim les nostres conclusions. que si es oportunista, que si hi creu, que si no hi creu.

    salut!
    Marco

  4. gener 8th, 2010 | 14:13

    Hola Auri,

    Jo crec que tots els candidats estaran al Facebook i arribaran al Twitter, així com a altres xarxes socials.

    Es important que el Sandro estigui?
    Si, Cosa que es positiu
    Això posa de manifest el seu interès per les xarxes socials, la comunicació i no nomes en els mitjans típics de sempre.

    Si ho fan be o malament es el punt dels que ja portem temps a les xarxes socials i ho veiem des de un altre visió.

    Del teu analísis segur que pendra nota, no obstant un te que ser com es amb les seves virtuts i els seus errors…..Peró donem-li temps.

    Benvingut Sandro ¡¡

  5. Iván Thomas
    gener 8th, 2010 | 14:24

    Hola Auri i resta de lectors!

    Penso que per ser el primer post que fas desde l’Octubre de 2007, també es una mica massa dur.

    Nomès pel fet que aquest senyor estigui fent un intent d’aproparse a la gent (de forma personal, amb el seu nom i cognoms, no ho oblidem) vía les xarxes socials, diga-li twitter, diga-li facebook o el que vulguis, ja es mereix com a mínim el benefici del dubte i per descomptat, no analitzar cada twitt amb ganes d’esgarrar-lo perque si tots ho fem aixi, no en salvem ni un, de ningú!

    Concretament respecte el punt núm.3 de la teva exposició.. Penso que no podem demanar/imposar a algú el que ha de twittejar o no.. Precisament en aquesta llibertat de pronunciar-se radica l’essencia de Twitter. Personalment soc tant del Barça com qualsevol altre ( o mès ) i jo tampoc vaig tuittejar res sobre el partit amb el Sevilla. Nomès com a exemple proper.

    Si el Sr. Rosell es nou en aquests temes, no li demanis fluidesa, saber fer i estar empapat de qué i com es fan les coses en un entorn completament nou.. Es mès, et diré que aquests detalls que per a tu son “errades”, a mi son els que em fan pensar, que es ell veritablement qui hi está derrera d’aquests twitts/tweets.

    Que aprofita el moment electoral? No et diré que no.. pero penso com en Jordi del comentari #2, considero mès important el valor i les ganes de ficar-s’hi (no es facil estar a les xarxes socials, es exporsar-se, es sentir critiques, etc.. ) que si ha escrit twitt, tweet, tweett, o com cadascú li vulgui dir..

    Penso que les crítiques sempre son bones.. pero si es fan amb una mica de coherencia, encara son millors.

    Salutacions!

    Iván

Leave a reply