La ruptura del tripartit
Tot aquest rebombori al carrer va acabar arribant a l'Ajuntament, on el govern tripartit es va anar dividint, i l'oposició va aprofitar el moment per intensificar la crítica al govern municipal.
La crisi al consistori
Convergència i Unió va amenaçar amb demanar la dimissió de Paco Bustos i Joan Manau en cas que no reponguessin el seu plec de preguntes sobre l'actuació durant la crisi, i va denunciar que el govern s'aferrava al victimisme per negar la critica.
L'Entesa, per la seva banda, va criticar la falta d'un model de futur per la ciutat, i els nombrosos problemes com la mobilitat, la manca d'escoles bressol, i la mala atenció sanitària.
La indignació dels hereus de l'alcalde Farrés va anar en augment després de la polèmica intervenció del tinent d'alcalde Joan Manau al programa "La nit al dia" del canal 33, en que va acusar els entesistes de donar cobertura a la violència dels grups antisistema. L'Entesa va decidir denunciar Joan Manau per les greus acusacions, i va voler aclarir que ells sempre que han denunciat actes violents de qualsevol signe, i han condemnat les circumstancies dimissió Paco bustos, però van lamentar que l'Ajuntament oferís una visió tan "interessada i parcial", utilitzant la situació de Paco bustos per desviar l'atenció de les responsabilitats. Van demanar la dimissió total d'aquest, per a poder reconduir la situació, i la de Joan Manau per haver acusat els grups antisistema de promoure la kale borroka.
L'inici de la fi del pacte
El pacte per Sabadell va començar a perillar a partir d'aquesta crispació política. Els socis del PSC, Esquerra i Iniciativa, van iniciar processos de reflexió plantejant a les bases la possibilitat d'abandonar el govern. Per als ecosocialistes, les ultimes actuacions posaven de manifest un estil diferent del seu. A més, segons algunes fonts, el grup local va rebre instruccions de la direcció comarcal per abandonar el govern. Els motius que defensaven alguns dels càrrecs del partit, com Ramon Álvarez, era que "els votants d'icv no entendrien que continuéssim, i no es pot estar apoltronat al govern a qualsevol preu".
En el cas d'Esquerra, van obrir un procés per consultar a la militància, i convidant al diàleg als promotors del manifest per una ciutat viva, per copsar l'opinió de tothom. Esquerra va posar com a condició per continuar que l'Ajuntament canvies d'estil, i que es revises el model policial.
La oposició va valorar de forma diversa aquests moviments dels socis del psc. El PP va estimar que eren només pressions al PSC per a aconseguir una millor posició dins el govern. Convergència, per la seva part, va recordar que quan ells van sortir esquerra i iniciativa els van criticar durament, i va criticar que el pacte no es trencaria per voluntat dels grups locals, sinó per ordres de partit. L'Entesa va explicar que ho valoraria positivament, ja que era el que demanaven des del primer dia, però que arribava massa tard.
Al PSC, Joan Manau es va mostrar sorprès perquè, després de 6 anys, els seus socis obrissin un procés de reflexió per deixar el govern, ja que fins llavors no havien detectat una posició tan dràstica. El grup socialista va demanar que Esquerra i Iniciativa no expressessin les seves divergències a traves dels mitjans de comunicació sinó a les reunions de govern, per rebaixar la crispació.
Tal com lamentava Manau, Esquerra i Iniciativa van caure en un seguit de declaracions en que donaven pràcticament per trencat el pacte. Això va provocar que el PSC prengués la decisió, en una reunió del partit, i el mateix Bustos declarés que, a la pràctica, erc i icv ja eren fora del govern. Els socialistes van queixar-se, també, que els seus socis únicament estiguessin allargant la seva sortida per desgastar-los electoralment.
La ruptura
El divendres 6 de maig va tenir lloc la reunió del tripartit en que, en principi, s'havien de discutir les discrepàncies, però que va servir per ratificar la ruptura. La reunió va durar 2 hores i mitja, i totes tres parts van assistir-hi tenint clar que el pacte es trencaria.
Després de la reunió, Iniciativa es considerava expulsada del govern, mentre que segons el PSC la ruptura es devia a les discrepàncies dels socis. Segons Bustos, "la inestabilitat política no es pot mantenir mes temps", i com a alcalde va haver de posar els interessos de la ciutat per davant dels del partit, cosa que precisament se li havia criticat en voler governar en coalició en benefici partidista del psc.
Bustos va declarar que "no els he fet fora ni se'n van, sinó que és una nova situació política", i va justificar la ruptura a conseqüència de les declaracions dels representants d'aquestes dues organitzacions en les quals criticaven les últimes actuacions de l'executiu municipal.
Iniciativa havia volgut reconduir la situació, mentre que ERC ja havia dit que el pacte es trencava abans d'entrar a la reunió. Segons la versió de l'Ajuntament, en la reunió Esquerra i ICV van expressar la seva voluntat de marxar. El PSC també va voler reconduir la situació, oferint aquesta possibilitat als seus socis a canvi que aquests rectifiquessin públicament, cosa que ni Esquerra ni Iniciativa van voler acceptar.
-Audio: Després de trencar el tripartit,Josep Maria Civis d'ERC expressa la seva opinió
Amb la sortida d'Esquerra i Iniciativa, els socialistes passaven a governar en solitari, gràcies a la majoria absoluta que van obtenir el 2003, amb 15 dels 27 escons.
Les valoracions
L'oposició va valorar positivament la sortida d'ERC i ICV del govern, ja que això, segons ells, deixava l'estil del PSC sense cap cobertura política. Isidre Soler va recordar que la ruptura del pacte no tancavav la crisi, ja que el PSC no havia admès responsabilitats. Convergència va afirmar que era "previsible", i que confirmava que ells van tenir raó en marxar, 6 mesos abans, ja que era molt difícil treballar amb el grup majoritari. Per la seva part, el PP va criticar que aquesta sortida era un acte d'oportunisme polític.
El nou cartipàs
Una setmana després, l'alcalde Bustos va presentar el nou cartipàs de l'executiu, en que es reforçaven les àrees que van protagonitzat la crisi: relacions ciutadanes i seguretat.
Ramon Burges es va convertir en nou tinent alcalde en les àrees de convivència, educació i seguretat. Paco Bustos, que havia dimitit al capdavant de la Policia Municipal, va passar a portar medi ambient, territori, obres publiques, mobilitat, transport, recollida i tractament de residus. Montserrat Capdevila va assumir serveis centrals i promoció, mentre que Joan Manau es va quedar amb serveis personals i Joan Carles Sánchez amb urbanisme, habitatge i patrimoni.
Amb la reorganització van desaparèixer 2 comissionats, que suposaran un estalvi de 150.000 euros/any. En la roda de premsa de presentació, Manuel Bustos va elogiar els grups que van sortir del govern, i va voler mantenir la seva oferta de dialogar i compartir il·lusió. Bustos també va afirmar que amb el nou cartipàs la ciutat hi surt guanyant, i es manté la capacitat per tirar endavant els projectes de la ciutat, i va instar tots els grups a col·laborar.
La nova oposició
Les forces sortints del consistori, van afirmar que obren ara una etapa d'oposició constructiva i lleialtat institucional. Esquerra va fixar el gran error del pacte no haver creat una comissió de govern per coordinar-se, i va criticar que el PSC hagués pres decisions unilaterals en nom del govern. Iniciativa, per la seva banda, va lamentar que el PSC no hagués sabut encaixar les critiques. La nova oposició va manifestar també el seu temor que la nova situació creï una divisió entre bons i dolents: amb mi, o contra mi.
