Introducció

El passat mes d'abril el clima de tensió que es respira a Sabadell des de fa uns anys va empitjorar per la detenció d'un noi de 14 anys per enganxar adhesius contra l'alcalde. Aquesta actuació va provocat nombroses manifestacions, la dimissió d'un regidor i, finalment, la ruptura del govern per discrepàncies dels seus socis.

Però la divisió social de Sabadell ve de lluny. L'any 1999 l'alcalde de Sabadell de tota la transició democràtica Antoni Farrés, d'Iniciativa, va deixar voluntàriament el càrrec al final del mandat. Farrés, d'una família molt coneguda i amb un gran carisma a Sabadell, va ser un alcalde molt respectat i se li atribueix mà esquerra per superar els problemes.

Les primeres eleccions sense Farrés les va guanyar, per sorpresa, el PSC, amb 122 vots de diferència. Manuel Bustos va formar un govern de coalició amb els suports que necessitava per accedir a l'alcaldia. Els farreristes van quedar tocats per la marxa del seu líder i per la derrota electoral, i es van dividir entre l'Entesa, Iniciativa verds i EUiA. El capital polític de Farrés el va capitalitzar l'Entesa, que actualment té només dos regidors a l'Ajuntament.

El Pacte per Sabadell

Amb aquesta situació, Bustos va gaudir d'una legislatura còmoda sense crítica política i va poder fer créixer la seva popularitat des de l'alcaldia. Així doncs, Bustos va guanyar per majoria absoluta en les següents eleccions municipals, l'any 2003. Tot i això, per evitar enfrontar-se a una oposició crítica, Bustos va decidir continuar amb el govern de coalició, i els seus socis no van voler renunciar als càrrecs polítics i als importants sous. Convergència, però, va abandonar uns mesos després, queixant-se de la manera de governar dels socialistes, massa unilateral.

Des de 1999, doncs, Bustos només ha trobat un front crític a la seva gestió a l'Ajuntament en la ciutadania. L'anomenada societat civil, organitzada a través de diverses associacions i entitats, ha estat la veritable oposició. Aquestes entitats, moltes d'elles juvenils, han estat objecte d'una constant criminalització i deslegitimització per part de Bustos, i una forta repressió de la policia municipal, que va arribar al seu punt més àlgid l'octubre del 2003, en la nit del Bemba. Des d'aquella nit, el govern municipal i els moviments juvenils protagonitzen un enfrontament constant, amb un revifament del moviment okupa i fortes campanyes de crítica a la gestió municipal.

Protestes al carrer

La situació va esclatar quan, el passat 14 d'abril, un noi de 14 anys va ser detingut i presumptament agredit per un policia, per enganxar adhesius amb el lema "estil Bustos, no gràcies", com els que omplen la ciutat. L'endemà, un policia municipal va perseguir i agredir manifestants que protestaven contra aquesta actuació, cosa que va acabar de disparar les crítiques a l'actuació policial i va fer saltar la crisi al consistori.

El responsable de la policia municipal Paco Bustos va haver de dimitir, tot i que ell va assegurar que ho feia per amenaces dels violents. Finalment les discrepàncies entre els socis de govern sobre l'actuació davant la crisi van acabar amb la ruptura del tripartit.

En les ultimes setmanes, però, la crispació s'ha reduït, tant a l'Ajuntament com al carrer. Això ha estat possible gràcies a l'acord del govern municipal amb els col·lectius juvenils, amb la mediació de la Federació d'Associacions de veïns, en que l'Ajuntament els ha cedit dos locals municipals i un grup de joves ha desallotjat voluntàriament una casa okupada.

.