L'estil Bustos

Des que va arribar a l'alcaldia de Sabadell l'any 1999, Manuel Bustos ha rebut crítiques per diversos aspectes de la seva gestió, però especialment per un: l'estil. L'anomenat estil Bustos.
L'estil Bustos es caracteritza, principalment, per una gran ofensiva mediàtica de venda d'imatge i una dura repressió de la crítica. Diuen de Manel Bustos que governa la ciutat com si en fos l'amo, com un sheriff. En la seva vida privada, també, Bustos fa gala del seu particular estil i, per exemple, quan vol sortir a sopar, fa tancar el restaurant sencer, pagant la facturació de tota una nit.
La imatge pública
La cara més coneguda d'aquest estil és la política dels canapès. Els canapès són un ingredient imprescindible en el populisme de Bustos, i no falten a una sola recepció, inauguració o primera pedra. Bustos també organitza visites amb autocars a les obres de la ciutat. Malauradament no es tan eficaç en l'execució d'aquestes obres, que alguns cops s’han paralitzat i no s'han acabat fins que els veïns han penjat pancartes als balcons de l'estil "Bustos repara ya", com va passar a la plaça Espanya.
Una de les dades que millor il·lustren l'estil Bustos és la multiplicació dels membres del gabinet de premsa de l'Ajuntament. Des que Bustos va arribar al poder, aquest departament s'ha quadruplicat respecte al del govern anterior. També sorprèn el fet que Bustos va a tothora acompanyat d'un fotògraf i que, segons diuen alguns, porta ja sis anys sortint diàriament al Diari de Sabadell.
La repressió de les crítiques

A Bustos també l'acusen de silenciar i reprimir qualsevol opinió contrària, i de servir-se de la policia municipal i dels mitjans de comunicació locals per a aquest propòsit. Per exemple, el cotxe que encapçalava una manifestació en suport del CSA Can Barba va rebre vuit multes de la policia municipal en només una hora. Un altre cas es la prohibició de la revista alternativa Ordint la Trama al bar Clau de Fa de la Biblioteca Municipal. Una altra actitud molt criticada és la criminalització dels col·lectius alternatius, i les múltiples traves burocràtiques que es troben aquests per part de l'Ajuntament a qualsevol iniciativa que volen dur a terme.
Dins la Policia Municipal, des de l’arribada de Bustos la plantilla s'ha incrementat considerablement, i s’ha creat un cos d'antiavalots i una secció d'espionatge (intel·ligència). Els antisistema acusen Bustos d’utilitzar la policia municipal com un exèrcit particular per a castigar els més crítics, però ell ho nega i afirma que "ningú pot creure que un polític dóna una ordre a un policia per detenir un jove de 14 anys". Des de dins mateix de la plantilla, però, mitjans contrastats com el Periodico han tret a la llum queixes d'agents que asseguren que s’han limitat a "complir ordres".
Segons el Moviment Popular de Sabadell l'actuació policial a la manifestació de l'endemà de la detenció del noi va ser ja la dotzena actuació violenta i desproporcionada des de la tardor del 2003. La FAV, per la seva banda, creu que la creació d’una comissió independent que analitzi l'actuació policial no és la solució.
La manipulació als mitjans

L'estil Bustos també es caracteritza per la utilització dels mitjans de comunicació. Recentment un periodista local anònim va denunciar que responsables de l'Ajuntament han estat pressionant professionals de la comunicació per elaborar informacions que excloguessin les versions contràries al consistori i que "s'ha potenciat" la recerca "d'informacions que criminalitzessin i desacreditessin totes les entitats crítiques amb la gestió del consistori de Manel Bustos".
Malgrat les pressions, però, hi ha periodistes que arrisquen per explicar la veritat. És el cas d'un redactor del diari Sabadell que va ser present als fets del Bemba, i que va gravar personalment les imatges de l'agressió policial a la manifestació contra la detenció del noi de 14 anys, que s'han distribuït per tots els mitjans.
Els casos més evidents els trobem als mitjans sabadellencs. A finals del mes d'abril, el canal 50 va fer aparèixer una dona (que després s'ha sabut que és militant socialista) acusant sense proves al Casal Independentista Can Capablanca de ser al darrera de les amenaces a Paco Bustos. Al Diari de Sabadell i Ràdio Sabadell el relat dels últims fets ha reforçat sempre la versió oficial i ha silenciat les explicacions de les parts perjudicades, que en cap moment han aparegut en aquests mitjans. Des de la premsa local també s'ha reforçat insistentment la tesi de la guerra de bandes per justificar, des del seu inici, el problema de la violència feixista que es viu a Sabadell.
Aquests símptomes es repeteixen en alguns mitjans nacionals, com per exemple "La Vanguardia", on la situació arriba fins a l'extrem de titular articles amb frases de membres del govern, acusar els joves de Sabadell de violents, amagar les vergonyes de la policia dient que David Datzira va ser detingut "durante una manifestación", o treure a la llum informacions parcials sobre un suposat suport d'en David a Jarrai i altres organitzacions juvenils properes a ETA (per haver demanat el respecte dels drets humans amb els detinguts d'aquestes organitzacions, en un manifest).
Acusacions de malversació
Una altra acusació que alguns han fet contra Bustos és la de malversació de fons. Un dels casos sota sospita és el suposat pagament de dos milions de pessetes a un familiar d'un treballador de l'ajuntament pel trasllat d'una exposició de Barcelona a la Biblioteca del Vapor Badia. Bustos també ha estat objecte d'acusacions d'haver inflat factures de les campanyes electorals.
En aquesta mateixa línia, a molts sectors els molesta la extraordinària sintonia de Bustos amb l'elit econòmica de la ciutat, i el seu tracte clientelar.