El moviment alternatiu
Davant d'aquesta situació, diversos col·lectius i entitats s'han erigit com la veu crítica de la ciutat al govern municipal i a l'estil Bustos, a falta d'una oposició política forta. Entre aquells qui Bustos anomena "antisistema", hi ha multitud d'entitats veïnals, juvenils... la veu de tota la ciutadania.
El Moviment Popular de Sabadell
Algunes d'aquestes entitats formen el Moviment Popular de Sabadell, que és, segons ells mateixos es defineixen, "una xarxa cultural i política, de coordinació, treball i debat, que intenta constituir un bloc heterogeni però cohesionat". La seva funció és facilitar una coordinació eficaç entre els grups que el formen i permetre que s'especialitzin cadascun en el seu àmbit de treball.
Aquesta xarxa va crear-se el desembre de l'any 2003, a causa de la coincidència en una anàlisis teòrica de la situació. L'MPS se situa en l'espai polític de l'esquerra alternativa, rupturista i transformadora, i els diversos grups que l'integren treballen en temes diversos com l'ecologisme, l'antifeixisme, l'independentisme, la crítica a l'especulació, l'antisexisme o la contrainformació.
El nombre d'aquests col·lectius ja arriba, actualment, a un total de dotze: Alerta Solidària, Alternativa Estel, Assemblees de Joves Centre, Creu Alta, Nord i Sud, Assemblea d'Okupes de Sabadell, Casal Independentista Can Capablanca, Centre Social Alliberat Can Barba, Justa Revolta, Plataforma Antifeixista de Sabadell i Ràdio Trama.
Manifestos ciutadans
Una de les vies d'expressió de la ciutat han estat els diversos manifestos contra la gestió municipal presentats recentment, i que han rebut un gran suport popular.
El 15 d'abril es va presentar el "Manifest per una ciutat viva", que denuncia "l'aplicació sistemàtica d'una política sectària, intolerant i demagògica envers totes les persones i entitats que expressen qualsevol discrepància o crítica amb l'actuació del govern municipal" i "la falta de transparència i la més que discutible eficàcia en la gestió del patrimoni, del sòl i dels recursos públics", i acusa l'equip de govern d'estar "fent un ús inadequat i interessat dels diners públics i de la representativitat municipal", supeditant-los "als interessos de partit i la promoció personal".
El manifest es materialitzar per "la idea de presentar un llistat de greuges i un conjunt de propostes constructives". En el dia de presentar-se ja havia reunit 900 adhesions, que actualment ja superen les 2.000.
Els impulsors, però, no presentaran les signatures a l'Ajuntament, sinó al síndic de greuges, ja que molts dels signants ho van demanar per por a ser inclosos als censos il·legals de l'Ajuntament que recullen els signants en aquest tipus de manifestos.
Els seus impulsors són personalitats de l'àmbit cultural, artístic i del moviment associatiu en general de la ciutat, i neguen cap interès polític i cap possible voluntat de crear una plataforma o candidatura electoral. Entre ells hi ha Joan Carles Doval, propietari del segell discogràfic Picap; Robert Ferrer, de l'Aliança Francesa; Alfons Llobet, del Taller l'Obrador; l'escriptor Antoni Dalmases; Feliu Madaula, d'Els Verds-Albernativa Verda; el fotògraf Lluís Brunet; Xavier Pellicer, vinculat a l'Assemblea d'Okupes de Sabadell; i Ramon Rodríguez, president de l'Associació de Músics Informativa i Cultural de Sabadell (AMICS).
Posteriorment, el 29 abril, es va presentar un altre manifest, anomenat "Manifest per la convivència i la democràcia", amb la demanda de reprendre el diàleg en resposta a la situació de crispació i enfrontament viscuts a la ciutat. Aquest manifest ha estat signat per 55 entitats i 3.056 ciutadans, i els seus impulsors, entre els que hi ha Joan Masferrer de l'associació Nou Temps, neguen que sigui cap contramanifest al "Manifest per una ciutat viva".
El moviment okupa
Un dels col·lectius alternatius que més incomoda a l'Ajuntament és el moviment okupa, que va prendre una gran rellevància a Sabadell l'any 2004, amb nombroses okupacions d'habitatges.
La principal causa d'aquest revifament del problema va ser el desallotjament violent del CSA "Els Maquis", el passat 11 de febrer. A les 8h la policia nacional va esbombar la porta del CSA i de les vivendes a cops de massa, entrant visiblement exaltats i humiliant els okupes. Una quarantena d'efectius i 11 furgones van participar en el desallotjament.
En abandonar l'edifici, els okupes van començar una improvisada marxa denunciativa per al Centre de la ciutat, desplaçant-se al Mercat Central on hi havia les màximes autoritats municipals, i van protagonitzar diversos incidents. Tres dies més tard, en resposta a aquest desallotjament violent va ser okupat el CSA Can Barba.
Aquesta i altres intervencions irregulars van posar els okupes en peu de guerra. Per, exemple, l'intent d'enderroc, per part de l'empresa Enderrocs Sabadell, de l'habitatge okupat "El Palauet", sense ordre judicial, en que la Policia Municipal es va negar a intervenir. Un altre cas és el desallotjament il·legal de "l'Alhambra" el passat mes de març, sense ordre judicial ni denúncia del propietari, en que dos joves van resultar ferits per la policia.
Els "radicals"
Un dels grups alternatius més actius, sobre el que recauen les acusacions de violència per part de l'Ajuntament, és el Casal Independentista Can Capa Blanca, que té membres de luxe com Oleguer Presas. El formen joves del centre de Sabadell, amb els cognoms de les famílies tradicionals de la ciutat, i sense dificultats econòmiques. Són nois amb formació i inquietuds culturals i polítiques al voltant de l'independentisme. La policia, però, nega que tinguin llaços amb la violència al País Basc i molt menys amb ETA, com assegura l'Ajuntament. "Són joves radicals, però no terroristes", subratlla un cap policial.
