La violència feixista
Des de fa alguns anys, Sabadell pateix una difícil situació al carrer, on les amenaces i agressions dels grups neofeixistes han esdevingut un problema quotidià que l'Ajuntament, de moment, no ha aconseguit resoldre.
L'origen
La violència feixista a la ciutat va començar per motius racistes. Grups d'skins apallissaven immigrants cada cap de setmana, i mica en mica les pallisses es van estendre a veïns que els reprovaven la seva actitud. Actualment, la violència feixista es una amenaça per qualsevol ciutadà de Sabadell, i especialment si és immigrant, homosexual, parla català, o va vestit d'una manera determinada, obligant a molta gent a alterar el seu recorregut per la ciutat per a evitar certes zones, i complicant l'organització de concerts i actes al carrer per l'existència de moltes zones perilloses.
Un any negre
La situació va començar a empitjorar el passat any 2004. El nombre d'agressions i de denúncies, així com el ressò als mitjans de comunicació, va créixer espectacularment. El mes de març, una multitud es va manifestar sota el lema "Ajuntament: el teu silenci és la nostra sang", demanant responsabilitats a l'Ajuntament, que es dedicava a minimitzar el problema i equiparar-lo a les guerres de bandes, donant a entendre que els anomenats antisistema i els grups feixistes s'enfrontaven mútuament.
Els fets del 20 de febrer de 2004, però, van posar de manifest la magnitud del problema, molt més d'enllà d'un enfrontament entre bandes urbanes. Aquella nit quatre neonazis van apallissar un avi de seixanta anys que caminava pel carrer St. Cugat direcció Carretera de Barcelona. L'avi es va creuar amb el grup a l'alçada de la discoteca Concor on el van començar a increpar, cridant "hoy vamos a abrir cabezas". Els neonazis, inicialment, va seguir el seu camí, però després van tornar enrera, van tirar l'avi a terra i el van començar a apallissar. Després de ser agredit l'avi va entrar al bar Sorginak amb el cap sagnant, des d'on va anar a l'Hospital Taulí on també es van dirigir membres de la Plataforma Antifeixista de Sabadell per interessar-se pel seu estat, a més de diversos veïns, que havien reclamat la presència de la Policia Municipal sense èxit, tot i que té la comissaria a escassos 500 metres del lloc dels fets.
La pressió social
En resposta a aquest problema, ja el 1999 va néixer la Plataforma Antifeixista de Sabadell després d'atacs feixistes a l'Ateneu Popular Insurrecte, al CSO la Fileria i a la CGT, a banda de múltiples agressions a ciutadans. Des de llavors, aquesta plataforma s'encarrega, principalment, de fer un recompte rigorós d'agressions, i de donar assessorament a les víctimes a l'hora de posar denúncia. Segons els seus informes "des del 1999 s'estan comptabilitzant més d'un centenar d'agressions anuals, i moltíssimes més intimidacions i amenaces". Una altra de les seves tasques ha estat alçar la veu per reclamar a l'Ajuntament molta més atenció cap a aquest problema, reclamant un posicionament clar contra la violència, i que es presentés com a acusació particular en els casos denunciats.
Des de la ciutadania també es demanen més educadors socials, que són 11 per tot Sabadell, i es protesta pel fet que molts dels skins són fills dels mateixos policies, cosa que sap tothom a Sabadell i explica la passivitat policial, i per la militància del regidor Juan Carlos Sánchez en el grup feixista "brigadas blanquiazules".
L'actitud de l'Ajuntament
L'any passat, l'Ajuntament va reconèixer, finalment, la gravetat de la situació i va prometre diàleg amb la PAS per parlar del problema. Així va néixer el Pacte per la Convivència, en que es va acordar, entre d'altres coses, posar en marxa un telèfon d'atenció a les víctimes d'agressions, a través del qual s'assessoraria a l'hora de posar denúncia i s'oferirien advocats i atenció psicològica, promesa que mai s'ha arribat a complir.
A principis d'aquest any, a més, el Pacte per la Convivència va ampliar-se a tots els temes considerats, des del seu punt de vista, com a problemàtics per la convivència, incloent el moviment okupa i les associacions de joves, amb el nom, ara, de Comissió per la Convivència. En la pràctica, les reunions del pacte es va convertir en reunions entre representants de tots els partits polítics i dels sindicats, sense que s'hi tractés el tema de la violència feixista. Així doncs, la PAS va decidir abandonar la Comissió, denunciat que s'havia convertit en un nou element de propaganda municipal. Els seus portaveus afirmen que "la PAS està integrada per una trentena d'entitats, algunes de les quals estan sent constantment criminalitzades per l'Ajuntament. S'acusa diversos col·lectius de radicals, d'amenaçar i agredir regidors; de crear un clima de violència a Sabadell, de 'kale borroka'..." i ells han pres "aquestes acusacions com a pròpies".
Darrerament, el govern municipal ha decidit posar en marxa dos òrgans més que arriben amb la promesa de ser, aquest cop sí, la vertadera solució: el "Pacte de Ciutat" i el "Consell Social de Sabadell". Per a crear-los obriran una ronda de contactes amb tots els representants de la societat civil amb la finalitat de recollir les seves opinions sobre temes com la sanitat, la mobilitat, la joventut o l'urbanisme, entre d'altres.
La reactivació del problema
Després d'uns mesos sense agressions, el febrer d'aquest any es va reproduir el problema amb nous actes de violència que van obligar a reactivar un gran dispositiu de seguretat per controlar els grups skins. L'alcalde va enviar una carta a Joan Rangel, delegat del govern a Catalunya, per demanar mesures urgents, i aquest va anunciar tolerància zero amb els violents.
Segons la Delegació del Govern, actualment sis grups skins operen a la ciutat. Els formen uns 30 joves dels barris de la Concòrdia, Covadonga i Torreguitar, que solen anar al centre de Sabadell a la "caça del roig". Es reuneixen en bars o places públiques per ingerir abundants quantitats d'alcohol i després protagonitzen incidents amb grups rivals, immigrants, o qui es trobin al carrer. La mateixa Delegació del Govern reconeix que "són joves fitxats per la policia, que són posats en llibertat immediatament i jutjats per faltes, amb penes ridícules".
